Fa un parell de dijoussos, vaig anar amb entusiame a la Sala Matilde Salvador de la Universitat de València. L'acte s'ho mereixia. Maria del Mar Bonet venia aposta de Barcelona a la presentació d'un llibre-entrevista sobre la seua vida i obra.
Sincerament, la quantitat de parlaments previs - en foren tres -, em van despacienciar i capficar alhora. Per una banda, pensava que no li arribaria mai el seu torn i, per una altra. creiaque no li quedaria prou temps per a parlar.
Per fi, va agarrar la paraula Maria del Mar. No sé com s'ho va arreglar, però d'una timidesa inicial - pròpia d'ella -va passar, en un obrir i tancar d'ulls, a embolcallar-nos a tots amb la seua veu i la seua paraula. Però, a mi, com a aficionat a la sociolingüística que sóc, d' allò que més disfrutava era de sentir, com sempre, com dignificava el mallorquí i els mallorquins. Per entendre'ns, com dignifica Raimon el valencià i els valencians."Idem, eadem, idem". Al torn de preguntes, no em vaig estar de satisfer una curiositat.
- Maria del Mar, des de que el vaig sentir cantar, em faig sempre una pregunta. ¿ com t'ho has apanyat per a fer del cant de la teua terra un cant universal?
I va brollar allò inesperat. A la pregunta més ingènua, la resposta més interessant.
- Que bonic és això que has dit! Ja m'agradaria a mi que fóra així! - aixina d'humil és.
I ens va contar el seu preciós secret. Maria del Mar Bonet ha mirat de fer universal el seu cant amb viatges de vaivé amb el d'altres riberes - cite de memòria. I, de sobte, es va encendre una espurna dins de mi. Em van vindre a la meua ment, els versos de George Elliot, que em solc recitar quan entre al terme del poble, vinguent de València:
" I seguirem buscant
i al final de la nostra recerca,
tornarem al punt de partida
i el veurem per primera vegada.
I, per a què Maria del Mar Bonet no dubtara ni un pèl que l'havia clavada amb la seua resposta, al final de la taula redona, em vaig acostar a ella per a mostrar-li la coincidència de les seues paraules amb els anomenats versos d'Elliot.
- Doncs, en això estem- es va limitar a dir.
A mi ja no em cap el menor dubte - no sé, a vosaltres.
Maria del Mar eres tot un referent complet. O, com dirien al meu poble, eres més fina que un pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada